|
Poblenou - Barcelona - 1960. Isabel Bacardit inicia la formació artística a l'Escola d'Art de Poblenou amb el professor Miquel Simó i segueix els estudis posteriorment a l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (Llotja) de Barcelona. Pintora abstracta als inicis, utilitza com a suport materials trobats al carrer: cartrons, fustes, etc. Partint d'imatges urbanes, pinta utilitzant pigments barrejats amb serradures i pasta de paper per aconseguir volums i textures. Basa la composició en colors primaris. El 1984 és seleccionada a la Cinquena Biennal de Barcelona - Jove Pintura Contemporània. Al 1985 participa a la Primera Muestra de Arte Joven a Madrid i a la Primera Biennal de Produccions Culturals Juvenils de l'Europa Mediterrània. Al 1986 és seleccionada una altra vegada a la Segunda Muestra de Arte Joven de Madrid. Arran de la mort inesperada del seu company el 1984, el també pintor Xavier Vidal i Banchs, Barcardit canvia la temàtica de la seva obra i s'inspira en els canvis accidentals de la vida. Realitza una sèrie basada en Els Desastres de la Guerra de Goya i pinta a partir de fotografies d'accidents preses dels diaris. Canvia de paleta utilitzant tons obscurs i colors terra. El 1986, arran de les obres de la Olimpíada de 1992, els seus quadres reflexen la transformació de Barcelona prenent com a motiu màquines i excavadores. El 1987 il·lustra el poema Helicón Bruno Montané Krebs (poeta). Viatja a Berlín on resideix durant un any. Utilitza com a tema els signes de la guerra visibles en els edificis de la ciutat dividida pel mur. Exposa a la galeria Vendemmia amb el títol "Aquest és el meu silenci". El 1988 es trasllada a Mallorca on entra en contacte amb l'obra teatral de Tadeusz Kantor. Realitza la carpeta "El dret a viure en pau" amb pintures inspirades en el teatre de la mort d'aquest autor. El 1989 s'instal·la a Santa Coloma de Farners (Girona). En plena naturalesa canvia radicalment de temàtica. La seva obra s'inspira en el paisatge, la llum i el silenci. Deixa enrera els treballs sobre la mort densos de matèria, donant pas a les aiguades i les transparències. Al 1990 viu a Rio de Janeiro on col·labora amb organitzacions d'ajuda als nens del carrer, imparteix classes i munta taller a la galeria Maria Teresa Vieira. A Salvador de Bahia exposa a la Universitat de Belles Arts una sèrie de dibuixos de temàtica eròtica. Arriba Xile el 1991. Exposa a la galeria Buchi de Santiago de Chile. Resideix a Valparaíso. Col·labora amb diversos artistes xilens: Edgard del Canto (pintor), Alma Martinoia (pintora), Ivo Vergara (pintor), Cristina Correa (pintor), Teresa Olivera (actriu), Hernan Varela (vitralista) i Víctor Barrientos Ormazábal (actor i director de teatre), amb els qui funda la companyia de teatre "Teatro Sólo Para Locos". Inicia les sèries "Terra, Aire, Aigua i Foc". Per encàrrec del Centre Cultural Las Condes de Santiago de Chile, realitza amb cartró pedra y pintura acrílica l'obra escultòrica "Mujer pájaro", dedicada a la bailaora de flamenc Carmen Amaya. Crea per a la companyia Teatro del Silencio els ninots de mida natural de l'obra "Taca taca mon amour" de Mauricio Celedón. Realitza la instal·lació "Mis pequeños mundos" utilitzant caixes de sabates i objectes trobats a la platja. Torna a Barcelona el 1994. Recupera l'art figuratiu i abandona l'abstracció. Destaca d'aquest període:
El 1996 viatja a Mèxic. Coneix a Ofelia Medina i contacta amb les comunitats zapatistes de Chiapas, on rep una forta influència dels elements simbòlics i espirituals indígenes. El 1997 torna a Barcelona. Inicia la publicació de la revista Adiosas en col·laboració amb Primitiva Reverter, Judit Bacardit, Montserrat Baqués, Mercè Candó, Caty Fernández i Aina Reverter. Exposa a l'Espai 22a junt amb altres artistes. Al 1998 treballa amb la companyia holandesa de teatre itinerant "Azart Ship of Fools". Viatja i actua al vaixell de la companyia i dissenya i crea les màscares i part del vestuari de l'obra La Peregrina al Fin del Mundo. Al 1999 s'estableix a Vilarnadal (Girona), on residirà durant sis anys a un antic molí. Pinta i cultiva la terra. Exposa al 2002 en el centre d'informació del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà i a la sala d'exposicions de Caixa Girona a Roses, junt amb la seva germana l'escultora Judit Bacardit. El 2003 torna a exposar en aquesta mateixa sala. Participa a Suissa a la trobada europea de dones artistes In Via. El 2004 realitza escenografies i decorats per el programa "The Ship of Fools" de la cadena de televisió local d'Àmsterdam. El 2005 deixa Vilarnadal i entre el 2005 i el 2008 resideix alternativament a Lliurona (Alta Garrotxa), l'Escala (Alt Empordà) i Barcelona. A Lliurona realitza els murals de l'escola pública i pinta totes les portes de les cases del poble. A Barcelona, durant un breu període, posa taller al Poblenou a l'espai Camí de l'Inca. En 2009 monta taller al Poblenou (Barcelona) a l'espai"Ulls Blaus". Torna a Mèxic el 2012, per seguir la col·laboració amb les comunitats indígenes. El 2013 monta el taller actual al barri del Putxet de Barcelona, al carrer Roca i Batlle 6, on inicia la col·lecció "Juntes podem" per a l'exposició al centre cultural "La Farinera" de Barcelona.
|
Madrid 2009 |
Tots els drets reservats © Isabel Bacardit 2008