Al 1987 Bacardit viatja a Berlín, on hi residirà durant un any. Serà en aquesta ciutat on la paleta recuperarà el color, tot i que seguirà fent servir els mateixos temes que a l'etapa anterior: els canvis sobtats de la vida i la presència de la mort. És per això que se servirà dels signes de la guerra visibles als edificis de la ciutat dividida pel Mur.

Arribarà a Berlín sense conèixer l'idioma, el que li permetrà una certa introspecció i presa de distància respecte a l'entorn que habitarà. Es per aquest motiu que l'exposició a la galeria Vendemmia es titularà "Aquest, el meu silenci".

Donat que la seva situació econòmica no li permet adquirir altre material, segueix fent servir paper i cartró com a base de les pintures.

Viu i treballa en un apartament que li han deixat a Kreuszberg, una zona del Berlín Occidental habitada principalment per immigrants turcs i per joves de moviments alternatius.

L'apartament disposa d'una àmplia sala que li permetrà treballar amb obres de certa grandària. Les parets d'aquesta sala es convertiran en el seu cavallet, on hi enganxarà amb cinta adhesiva els papers i cartrons sobre els quals pintarà.

Sense títol

1987
Pigments amb làtex sobre paper
155 x 100 cm

Fullet de l'exposició a la galeria Vendemmia