Aquesta sèrie, a la que Bacardit també va titular com a "Teatre de la mort", li surgeix a l'arribar a Mallorca al 1988, després de l'estada a Berlín, a l'assistir a les representacions de les obres de teatre "Wielopole Wielopole" i "Que reventin els artistes" de Tadeusz Kantor.

Es tracta d'una sèrie de quadres de petit format, en els que s'hi representen diverses escenes i personatges relacionats amb la guerra i la mort, tornant a tractar, així, el seu vell tema.

Per dur a terme aquesta sèrie, Bacardit escollirà com altres vegades el paper com a soport per a les pintures. Tanmateix, aquest cop no serà tant per manca de recursos que esculli aquest suport, sinó per l'oportunitat que li ofereix l'amistat amb una artesana que li proporciona paper reciclat d'alt gramatge fet a mà.

Bacardit integra la textura i tonalitat d'aquest suport a l'obra, formant-ne part conjunta, i n'aprofita el tall irregular dels fulls per reforçar la sensació de destrucció i de tot allò que d'efímer té la vida.

Al mateix temps , en aquesta mateixa època, Bacardit realizarà una altra sèrie en la qual el tema central serà la vida, i especialment l'erotismo, la reprodcció i la maternitat.